En un món de llibertats, o del que diem que tenim que gaudir de llibertats, ens trobem amb una limitació important perquè els pares puguin escollir amb total llibertat i moltes vegades sense ser assenyalats, el centre educatiu pels seus fills.

Sobra dir que, tant l’escola pública, com la concertada tenen que ser altaveus i adalids de la feina ben feta, de la veracitat i escola de virtuts. 

Res a dir en contra de l’escola pública, crec que fan una gran feina: professors de la pública fan una gran tasca, igual com els professors de la concertada o de la privada la fan.  Desgraciadament ens trobem professors, en tots llocs, que no sempre veuen en el seu treball una vocació de servei i d’ajuda als infants. 

Citant a @MonfortNorbert, en el seu article de l’educació del 2016, els educadors sempre tindríem que posar als infants en el primer lloc, jo afegiria, als pares i als infants. Crec que una educació sense tenir en compte primer als pares no va del tot bé.

La diversitat d’escola facilita, permet, l’elecció. L’escola concertada és plural i oberta. Facilita la proximitat a les famílies.

Sobra dir, crec que es prou conegut, que una plaça en una escola concertada, l’hi costa a les arques de l’Estat molt menys que una plaça en una escola pública. Moltes famílies que porten els seus fills a l’escola concertada, troben gràcies a les beques de la mateixa (ajuts econòmics que en molts casos sòn  gràcies a la generositat d’antics alumnes del centre) una altre opció, la que volen pels seus fills; elecció sigui per proximitat, per ideari, per metologia acadèmica, etc.
En resum, l’educació es un dret i una obligació dels pares, que siguin ells els que puguin escollir, amb qui volen comptar per aquesta tasca. 
Es clar que el debat polític actual sobre aquest tema es fruit d’una simple ideologia política, una mancança de cultura i coneixement del medi.
Vols canviar el món, comença educant bé als teus fills! Deixem que els pares ho puguin fer de la forma que creguin millor.